[et_pb_section transparent_background="off" allow_player_pause="off" inner_shadow="off" parallax="off" parallax_method="on" custom_padding="0px|0px|60px|0px" make_fullwidth="off" use_cus th_px="1080px" custom_width_percent="80%" make_equal="off" use_custom_gutter="off" fullwidth="off" specialty="off" admin_label="section" disabled="off"][et_pb_row th_unit="off" custom_width_px="1080px" custom_width_percent="80%" use_custom_gutter="off" gutter_width="3" allow_player_pause="off" parallax="off" parallax_method="on" make_equal="off" parallax_method_1="on" parallax_2="off" parallax_method_2="on" parallax_3= llax_method_4="on" disabled="off"][et_pb_column type="4_4" disabled="off" parallax="off" parallax_method="on"][et_pb_image src="https://www.assitej.net/wp-content/uploads/unnamed.png" use_overlay="off" animation="left" sticky="off" align="left" force_fullwidth="off" always_center_on_mobile="on" use_border_color="off" border_color="#ffffff" border_width="1px _image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row make_fullwidth="off" use_custom_width="off" width_unit="off" custom_width_px="1080px" custom_width_percent=»8 ″ allow_player_pause=»off» parallax=»off» parallax_method=»on» make_equal=»off» parallax_1=»off» parallax_method_1="on" parallax_2="off" parallax_method_2="on" parallax_3="off" parallax_method_3="on" parallax_4="off" parallax_method_4="on" disabled="off"][et_pb_column type="4_4" [et_pb_text background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_style=»solid» disabled=»off»]
Cada 20 de març ASSITEJ celebra el teatre per a nens i joves a través de la Campanya “Porta un nen al teatre avui” i de la difusió de dos missatges que s'enfoquen en el dret dels nens a tenir accés a la cultura.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row make_fullwidth="off" use_custom_width="off" width_unit="off" custom_width_px="1080px" custom_width_ _width="3" allow_player_pause="off" parallax_x= hod_4=»on» disabled=»off»][et_pb_column type=»1_4″ disabled=»off» parallax=»off» parallax_method=»on»][et_pb_text background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_style=»solid» disable
Francisco Hinojosa
(Ciutat de Mèxic, 1954) és un dels principals autors mexicans de literatura infantil. Poc després de completar els estudis de literatura va començar a escriure poesia, abans de lliurar-se als contes i novel·les per a nens. El 1984 va guanyar el Premi IBBY pel seu llibre La vella que menjava gent, i ha publicat deu llibres més amb FCE. Aquest any va ser seleccionat per Conaculta com a ambaixador per representar i promoure la literatura per a nens i joves a Mèxic.
[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type="3_4" disabled="off" parallax="off" parallax_method="on"][et_pb_text background_layout="light" text_orientation="left" use_border_color="off" border
MISSATGE DIA MUNDIAL DEL TEATRE PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT 2017
Sense cap experiència prèvia, llevat d'haver assistit de petit al teatre, als disset anys vaig dirigir una obra actuada per amics i companys de la preparatòria. Es va presentar de manera informal a l'escola i també a una sala més adequada i oberta al públic. L'obra es deia Assaig general: tocava el tema de les drogues i sobretot, com el títol ho suggereix, el del teatre dins del teatre. El seu autor va ser el meu pare, la vocació del qual innata com a actor només va cultivar de jove en algunes funcions de beneficència. Tampoc vaig continuar jo per aquest rumb, encara que vaig continuar sent lector i espectador. Tot i això, em retrobaria més tard amb el teatre d'una altra manera: alguns dels contes que he escrit per a nens han estat adaptats per emportar-se a escena des de fa més de vint anys. Al principi, quan es tractava de grups establerts, demanava que m'enviessin una còpia de l'adaptació per donar-li el vistiplau. Després vaig preferir no fer-ho i donar plena llibertat als que fan aquesta feina, sabent que en passar d'un llenguatge narratiu a un dramàtic alguna cosa ha de canviar. Algunes vegades he assistit a les funcions. D'altres només m'he assabentat per la premsa o alguna pàgina d'internet. De vegades es respecta literalment el text i de vegades serveix com a font d'inspiració per crear una obra que s'hi basa. El conte que més vegades s'ha representat s'anomena La pitjor senyora del món, ja sigui com a espectacle unipersonal, amb titelles o ombres, com a lectura dramatitzada o bé muntat com a teatre escolar o professional. M'ha tocat veure que algunes mestres i mestres es disfressen del personatge principal per llegir-lo a l'aula: una petita dosi contribueix a acostar el relat als escoltes. El director d'una companyia teatral em va explicar que alguna vegada van haver de rescatar l'actriu que representava el paper protagonista de la fúria dels petits espectadors que hi veien la veritable reencarnació del mal: realitat i ficció s'integren a l'imaginari col·lectiu. També he estat testimoni del reclam, en plena funció, que fan alguns nens que coneixen el llibre quan els actors segueixen un llibret que no s'aferren a la història original.
Un conte ben explicat al?escenari captiva sens dubte al públic infantil i d?alguna manera el transforma. En sortir de la sala on va ser posat en escena, el món sembla diferent: ha estat tocat per la representació, que ens permet veure més enllà del que és aparent. I sovint una reacció catàrtica opera a l'espectador en veure's projectat en alguns dels personatges o situacions. A diferència de la lectura en solitud d'una història, quan aquesta salta a les taules l'experiència canvia: ara es tracta d'una cosa que està passant davant dels nostres ulls i que ho podem compartir amb altres: ja no en som els únics testimonis. El relat cobra vida més enllà de la nostra imaginació i de certa manera ens converteix en els seus protagonistes perquè dipositem als personatges les nostres emocions i les nostres pors, els nostres anhels i les nostres frustracions. Aquí es poden reunir harmònicament la ficció, la música, la dansa, el cant, la poesia, el joc, la màgia, els malabars i tots els recursos propis de l'art teatral: vestuari, il·luminació, escenografia, maquillatge, objectes d'utilleria. L'aportació que fa l'herència cultural –amb èmfasi en la literatura i el teatre– contribuirà a fer que el nen exerciti la seva imaginació i trobi un sentit a la vida.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row make_fullwidth="off" use_custom_width="off" width_unit="off" custom_width_px="1080px" custom_width_ _width="3" custom_padding="30px|0px|0px|0px" allow_player_pause="off" parallax="off" parallax_1="off" parallax_method_1="on" parallax llax_method_3=»on» parallax_4=»off» parallax_method_4="on" disabled="off"][et_pb_column type="4_4" disabled="off" parallax="off" parallax_method="on"][et_pb_divider color="#f2a500" show_divider" de_on_mobile=»on» disabled=»off»][/et_pb_divider][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row make_fullwidth=»off» use_custom_width=»off» width_unit=»off» custom_width_ TP4T» use_custom_gutter=»off» gutter_width=»3″ allow_player_pause="off" parallax_"off" parallax_method="on" make_equal="off" parallax_method_1="on" parallax_2="off" parallax_method_2="on" parallax_3="off" parallax_method_ disabled=»off»][et_pb_column type=»1_4″ disabled=»off» parallax=»off» parallax_method=»on»][et_pb_text background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_style=»solid» disable
Yvette hardie
Presidenta d'ASSITEJ
[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type="3_4" disabled="off" parallax="off" parallax_method="on"][et_pb_text background_layout="light" text_orientation="left" use_border_color="off" border
MISSATGE DIA MUNDIAL DEL TEATRE PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT 2017
Els nens no poden anar sols al teatre. El Dia Mundial del Teatre per a Nens i Joves, que se celebra cada 20 de març, és una crida a reconèixer la dependència que tenen els nens dels adults que els envolten per participar de les arts en general i del teatre en particular.
Per això diem «Porta un nen al teatre avui».
El teatre és per naturalesa efímer, succeeix en un temps i un espai determinats, en aquell moment particular es creen relacions invisibles que desbloquegen el cor humà, sembren la llavor de l'empatia i fan créixer l'enfiladissa dels interrogants i la curiositat i això té un impacte en el desenvolupament de tot ésser humà i del seu futur curs a la vida.
Connectar amb el teatre, apreciar el teatre, pot exigir l'esforç de l'audiència. La funció de lespectador no és una funció passiva, receptiva. El teatre és una activitat que exigeix atenció, compromís, obertura, curiositat i pensament crític. Compromís total, no només intel·lectual, sinó també físic, emocional i alguns dirien espiritual. Quan es produeix aquest compromís total, simultàniament s'estan estimulant múltiples sentits i l'experiència és més rica, poderosa i transformadora.
Molts pares entenen el valor de la lectura. Siguin o no lectors ells mateixos, comprenen la seva eficàcia i reconeixen la seva qualitat de passaport per traslladar-se del món real a nous mons. Tot i que les etapes inicials de la lectura poden ser exigents i frustrants, la lectura no és una cosa a què s'hagi de renunciar. Els pares entenen que els nens no puguin gaudir tot allò que llegeixen i que la lectura ofereix una diversitat de continguts, que no estan per ser restringits en temes o formes. Ells entenen que la lectura per als joves és una clau que pot desbloquejar mons sencers, que un pensament experimentat en un llibre es pot traduir en una direcció per a la vida. Ells estan disposats a buscar el llibre que captarà prou la imaginació del nen per esquivar l'obstacle d'aprendre a llegir. Per què no es dóna aquest reconeixement a l'experiència de «llegir» el teatre?
El teatre no es pot encasellar en un tema particular ni se'l pot encaixar en un mateix motlle sempre. Al teatre no s'hi renuncia després d'una mala experiència. Pot ser un treball dur i frustrant, així com agradable i atractiu. Apreciar plenament els múltiples nivells de signes, significats i sentiments que es presenten al “lector” de teatre, pot trigar temps.
Destil·lar l'experiència per a ell mateix permet al públic «veure» d'una nova forma i amb ulls frescos allò que veritablement hi ha, veure l'objecte, la persona, la relació, les associacions i els signes; descobrir i interpretar. L'experiència de creació de significat personal és única i requereix compromís. La qualitat d'aquest compromís millorarà amb el temps a mesura que els infants i joves s'acostumin a l'experiència de veure una obra de teatre.
La idea de l'alfabetització teatral no és una ocurrència que s'hagi de limitar als aficionats al teatre.
És més aviat una finestra important i universal per a la lectura del món. I que necessàries i urgents són aquestes habilitats en un món que sembla cada cop més hostil als nens, un món que els treu poder i els descuida com a resultat de la pobresa, la guerra, el conflicte i el desplaçament.
Aquests nens han de convertir-se en la nostra responsabilitat col·lectiva.
El repte per als artistes i per als activistes de les arts és assegurar que tots els adults amb el poder de capacitar per al teatre, entenguin avui la seva responsabilitat amb els nens que mai no podran trobar-se amb el teatre sense la seva intervenció. Treballar dur perquè tots els nens siguin alfabetitzats teatralment.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row make_fullwidth="off" use_custom_width="off" width_unit="off" custom_width_px="1080px" custom_width_ _width="3" allow_player_pause="off" parallax_x= hod_4=»on»][et_pb_column type=»4_4″ parallax=»off» parallax_method=»on»][et_pb_video src=»https://youtu.be/jWlzKbeDidc»][/et_pb_video][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
