El Don Duardos (1978–1979) de Carmen Martín Gaite està basat en la Tragicomèdia de Don Duardos (1522?) de Gil Vicente (1465–1536?), el qual es va inspirar, al seu torn, al Primaleó, una novel·la de cavalleries del segle XVI. El protagonista, Don Duardos, príncep d'Anglaterra, arriba a la cort de l'Emperador Palmerí per desafiar el seu fill Primaleó. En veure la germana del contrincant, la infanta Flèrida, Don Duardos se n'enamora i, disfressat d'hortolà, aconsegueix romandre al seu costat treballant com a jardiner a l'horta reial fins arribar a enamorar-la sense revelar la seva veritable identitat. Gràcies als consells i poders màgics d'Olimba, una maga protectora, Don Duardos aconseguirà l'amor de la infanta superant, fins i tot, les barreres socials aparents que s'imposen entre ells. Flèrida, per la seva banda, tindrà el valor d'abandonar el seu regne per emprendre amb l'heroi un viatge cap al desconegut.

Encara que l'obra gira al voltant de les aventures de Don Duardos per aconseguir l'amor de Flèrida, Olimba s'erigeix com la «segona protagonista». Així la va voler recrear Martín Gaite. Ella és qui realment mou els fils de la trama. Tot i que està enamorada de Don Duardos, renuncia a l'amor, per exercir amb integritat la seva missió de musa i protectora del protagonista. Olimba troba la seva felicitat a ajudar i aconsellar Don Duardos revelant-se com una heroïna independent capaç d'eclipsar amb la seva saviesa, maduresa i força moral les qualitats de l'heroi.