Els investigadors del segle XXI saben que una investigació ben documentada suposa una vacuna eficaç contra els falsos discursos. El teatre per a nens és un camp desconegut on n'hi hagi, ignot per als historiadors del teatre, de la cultura i fins i tot de l'educació, malgrat la seva capacitat d'enllumenar aspectes determinants de la vida social d'una època. Perquè determinants són tant la manera com el poder polític organitza la vida teatral d'un país com l'educació de la infància, dos aspectes que convergeixen en aquest llibre.
Cristina Santolaria és molt conscient del valor del treball de camp, del fet de rescatar dades oblidades, humils en aparença, però que, portats oportunament, poden il·luminar aspectes desconeguts de la història teatral i constituir-se en punts de suport de nous enfocaments i interpretacions. Aquest treball s'endinsa, per primer cop, en territoris absolutament desconeguts. La seva autora ha tingut la valentia i la generositat de desbrossar el camí als investigadors que vinguin darrere, alhora que permet als lectors d'avui treure el cap a un període de la història del teatre infantil feliçment superat, però del qual, si som capaços de comprendre els mecanismes que el van impulsar i el van envoltar, podrem extreure lliçons per al futur.