Aire de vainilla és una comèdia que fa olor de vacances, de platja, de passejades i migdiades infinites. El seu protagonista és Pablo, un nen de set anys, que està a l'edat de les il·lusions, els grans amics i les badades. Aire de vainilla és una obra familiar de persones que busquen objectes perduts, i que en comptes de trobar-los, acaben retrobant-se. És una història de nens i adults, perquè tots perden les coses que creuen que necessiten —el temps, els mòbils, les claus, la videoconsola— i al final en guanyen d'altres —la serenitat, la confiança, l'amistat, el respecte—. És una història d'aquelles que passen per vacances, quan les portes de les cases estan obertes i només se sent el so del rentaplats… I fa olor de vainilla.

Ainhara (Poema dramàtic) és una faula de viatges i d'aprenentatges i una cerca de la identitat. El seu protagonista és Ainhara (golondrina en basc), que haurà de recórrer sola un llarg camí cap al sud, a la recerca de les seves germanes i del seu lloc al món. És una història d'ocells, nens i homes, on es barreja l'alegria d'agost i la inquietud de les primeres pluges. La solitud de Ainhara no serà absoluta, perquè el sender és, alhora, paisatge de trobades. Ainhara… fa olor de fruita madura i de sal de mar.