La mare i el Pare esperen amb il·lusió l'arribada del nadó. Però M, que rep aquest nom amb forma d'onomatopeia a falta d'un altre que li encaixi millor, és un nadó de pell rugosa que no ve de gust acariciar. Tampoc és rosat, sinó pardusco i pelut. A més, crida i grunyeix sense parar, es nega a prendre llet, a banyar-se oa dormir amb les estúpides cançons de bressol que el col·loquen prop del bressol. Per sorpresa dels pares, M és una criatura salvatge i indòmita amb una visió molt particular del món que l'envolta. En aquesta tessitura, els pares es plantegen si van prendre la decisió correcta…