Dos anys enrere, la representant d'una activa associació d'autistes de Jaén em plantejava una pregunta: el teatre pot ajudar d'alguna manera els nens (i els seus pares) a entendre altres nois que tenen determinades característiques especials, nens que sovint no juguen, que de vegades fan moviments repetitius o accions xocants, que, en definitiva, no ofereixen normalment algunes facilitats per relacionar-se amb ells? Des de llavors, durant certs intervals, al llarg de dos anys, he intentat buscar una resposta a aquella pregunta, he intentat documentar-me sobre un món tan complex com variat i he fet el possible per trobar estratègies dramàtiques i narratives atractives per a un públic tan ampli com sigui possible, però procurant no desvirtuar la complexa realitat de l'autisme. D'aquesta manera ha anat naixent la història de Pere i dels qui hi conviuen. I he gaudit emprenent aquest trajecte, aquesta recerca, i descobrint cap on em portaven uns personatges i una trama que connecten a més a més amb determinades qüestions que m'interessen especialment, relacionades amb les dificultats de la comunicació interpersonal i les diverses percepcions de la realitat. El resultat és Pictogrames. Tant de bo vosaltres també ho gaudiu.pictogrames. Tant de bo vosaltres també ho gaudiu.