Des d'ASSITEJ Espanya lamentem la notícia de la mort, dissabte passat, de Julio Michel, fundador i director del Festival Internacional de Titelles de Segòvia Titirimundi. La nostra associació va tenir la sort de lliurar-li el Premi Nacional ASSITEJ Espanya 2004 en reconeixement a la tasca del festival en el desenvolupament del teatre de titelles i un teatre de qualitat per a la infància i la joventut.
-
Julio Michel recull el Premi Nacional ASSITEJ Espanya 2004
Tristament, aquesta pèrdua s'uneix a la d'una altra personalitat del teatre per a la infància, Carlos Herans, codirector de les Setmanes Internacionals de teatre per a nens i nenes entre 1985-1996, que moria la setmana passada.
Titirimundi comunica amb una tristesa immensa la mort del seu director, Julio Michel
No pensem que hauríem d'anunciar i escriure mai aquesta notícia. El director de Titirimundi, Julio Michel, va morir ahir a la tarda quan s?estava recuperant a Barcelona d?una dura operació, que havia superat amb ànim i amb què tots estàvem esperançats, després de conviure amb un càncer durant aquests últims mesos. I no podem estar més tristos. Perquè el volíem. Hem tingut la sort de voler-nos, de discutir i negociar, i voler-nos, i continuar fent-ho.
Pensàvem que era “etern”. Eternament tossut i eternament estimat, el seu esperit, sempre jove i ple d'espontaneïtat, així ens ho feia creure, i empíricament semblava estar demostrat. Tot i que abans d'hora ja s'ha publicat la notícia en mitjans i perfils, des del Festival fem pública i oficial la seva marxa d'aquesta Terra amb una tristesa intensa per a la qual amb prou feines tenim paraules, només un silenci ple de respecte i d'amor. Avui el món s'ha fet petit, petit i no pot ser més gris malgrat el sol.
El cos de Julio Michel arribarà a Segòvia demà diumenge 25 de juny i serà rebut al Tanatori Sant Joan de la Creu (C/ dels Terços segovians s/n) a les 18h. Qui vulgui acompanyar-nos ho pot fer lliurement. La seva dona, els seus quatre fills, el seu equip i els seus amics i companys agraïm les vostres mostres d'afecte. Aviat, aquí a la web del Festival, també deixarem algunes dades perquè pugueu enviar missatges personals.
Més endavant, quan totes les emocions siguin al seu lloc, celebrarem la seva vida com ell hagués volgut: amb una festa. Una festa amb menjar, amb música, amb titelles. Perquè Titirimundi sempre ha estat això, una gran festa dels sentits on allò meravellós irromp en allò quotidià, i l'esperit de Julio Michel és qui conduïa aquesta gran festa com un mag que a l'últim moment es treia sempre de les seves pròpies mans -amb un somriure picarona i molta expectació- un mocador que es convertia en un ratolí. Avui mirem el cel amb un as de cors a la màniga.
Juliol Michel (San Martín de Valdetuéjar, León, 1946) havia arribat a Segòvia als anys 70, era un titellaire fill del maig del 68 que rebutjava tota fórmula oficial i encotillada, amb la companyia del qual, Libélula –formada per una altra hereva del romanticisme més revolucionari, Lola Atance–, actuava a diferents ciutats. Va decidir llavors que volia aportar el seu granet de sorra per revitalitzar la vida artística de Segòvia i des de La Promotora, una associació d'artistes plàstics, es va encarregar de gestionar l'arribada de companyies de teatre a la ciutat. El 1985, i amb Juan Peñalosa, Isabel Urzurrun i Isabel González, naixia a Segòvia Titirimundi, en el desig d'una bellesa que mai no s'acaba i que l'art té el poder de regenerar una vegada i una altra amb llibertat, fantasia, creativitat, genuïna alegria, entusiasme, capacitat per a la crítica i ironia. Un festival internacional que celebrava la primavera i que de forma altruista pretenia sembrar i difondre el teatre de titelles, convidant la ciutat a un gran descobriment, amb la mateixa sorpresa que provoquen els mags. “Volia crear un espai on tots fóssim ciutadans i on poguéssim entrar al món de la utopia, aquell món en què tot es posa en dubte”, expressava en unes declaracions dins d'un reportatge publicat a ADE Teatro. I ho va fer amb el seu esperit, lliure, somiador i juganer, amb el seu geni i les mans i les paraules, sabent que manejava una eina dramàtica amb poders de suggestió propers a la màgia i la il·lusió. El treball de la seva vida ha estat Titirimundi, un festival capaç de transformar Segòvia en una ciutat presa pel teatre de la il·lusió, un gran escenari obert format per patis, esglésies desacralitzades, teatres i racons històrics que formen part del patrimoni –“una escenografia perfecta i envejable”, afirmava– on “guardar les paraules a la butxaca” o “tocar la lluna amb les mans”, no és una quimera, sinó un seu somni.
